Pere Flautes, un músic veterà amb un peu a la tomba (i content de tenir-l’hi), ens explica la seva experiència fent de músic durant tota la vida. De com va començar de ben jovenet i sense formació a tocar la trompeta a l’orquestra Canigó, de com van haver de parar per la guerra civil, de com es van quedar sense músics quan va passar un circ pel poble i se’ls va emportar. De com s’anava adaptant la formació, els repertoris i els pòsters de publicitat a les noves conveniències. D’on surt l’expressió “postres de músic” i quines anècdotes recorda de quan anaven de poble en poble fent ball i quedant-se a dormir a les cases dels veïns. De quan les dones van entrar en aquell món que, fins aleshores, sempre havia estat d’homes. Una història, mig inventada o mal recordada per en Pere Flautes, de la cobla orquestra Canigó de Torelló, que podria ser la història de la majoria de formacions catalanes fundades a principis del segle XX. Un repàs històric que també ens permet escoltar com ha anat sonant la música a les nostres festes durant els últims 100 anys i com sempre ha estat moderna, si som nosaltres qui viatgem en el temps.

Direcció artística i guió: Xavier Capdevila

Direcció musical i guió: Esteve Molero